La degeneració macular associada a l’edat

La Degeneració Macular Associada a l’Edat, coneguda com DMAE, és una malaltia ocular degenerativa que produeix visió central borrosa. És una de les principals causes de pèrdua visual irreversible en persones majors als 50 anys d’edat. Aquesta malaltia afecta la màcula (àrea central de la retina), la qual cosa perjudica la visió central i la fixació de les imatges.

Què és la DMAE?

Entre els tipus de degeneració macular associada a l’edat que existeixen estan la DMAE seca o atròfica i la DMAE humida o exsudativa. La primera és la més freqüent, es caracteritza perquè el progrés de la malaltia és lent i la pèrdua visual pot portar dècades. Pot no presentar símptomes. No posseeix un tractament específic i s’indiquen aportacions vitamínics per alentir el desenvolupament de la malaltia.

Per la seva banda, la DMAE humida, és molt agressiva i menys freqüent. Es caracteritza per la pèrdua de visió central en poques setmanes o mesos. Tendeix a desenvolupar una membrana neovascular sota les capes profundes de la retina. Pot presentar sagnat. Hi ha alguns medicaments indicats per frenar la seva evolució, els quals són administrats mitjançant injeccions intraoculars.

Alguns símptomes comuns de la DMAE són la percepció distorsionada de les imatges (metamorfopsia), presència d’una taca negra al camp visual, alteracions en la percepció de la grandària dels objectes i dificultat per distingir colors i per determinar distàncies.

Es recomana l’assistència oftalmològica periòdica que permeti tractar la DMAE a temps per retardar la pèrdua de la visió i fins i tot, millorar la capacitat visual. Alguns dels factors de risc més comuns són de caràcter hereditari, a més de l’obesitat, el consum de tabac, la presència de malalties cardiovasculars i la radiació solar.