Síndrome de l’ull sec com ens afecta?

L’ull sec és una síndrome que afecta la superfície ocular, la qual cosa genera molèsties visuals, i fins i tot, lesions a la còrnia i la conjuntiva. Aquest problema visual va més enllà de la incapacitat per generar llàgrimes.

Què és la síndrome de l’ull sec?

La síndrome de l’ull sec es produeix pel dèficit de llàgrimes, ja sigui per escassa producció o evaporació excessiva. Sol estar associat a la inflamació de la parpella, coneguda com a blefaritis, oa la disfunció de les glàndules de Meibomio. Hi ha almenys uns cinc tipus de síndrome d’ull sec, que varien quant a causes i grau de severitat. A continuació, enumerem els més comuns:

  • Aquodeficient: es refereix a la deficient producció de llàgrima, pot associar-se a la síndrome de Sjögren.
  • Evaporatiu: és causat per la disfunció de les glàndules de Meibomio i es tradueix en la ràpida evaporació de la llàgrima.
  • Neurotròfic: a més de limitar la secreció de llàgrima, afecta la regeneració de la superfície ocular.

A més, hi ha els tipus de síndrome d’ull sec inflamatori i el neuropàtic. Aquest últim es tradueix en l’alteració en la inervació de la còrnia, les causes de la qual són desconegudes. Entre els símptomes de la síndrome de l’ull sec, s’enumeren la sequedat ocular, envermelliment de l’ull, sensació de cos estrany, picor, irritació, molèstia causada per la llum i fins i tot llagrimeig.

El tractament ha de ser indicat en funció de la simptomatologia i la condició visual del pacient. Aquesta malaltia implica hàbits i cures, com la higiene palpebral, la hidratació amb llàgrimes artificials, evitar l’exposició perllongada a l’aire condicionat i la calefacció, i el consum d’antibiòtics i antiinflamatoris prescrits pel metge.

Ulleres de lectura: Tot el que has de saber

En l’etapa en què s’envelleix, la capacitat visual pot disminuir una mica, és per això que moltes persones opten per fer servir ulleres de lectura perquè aquesta disminució no afecti la capacitat de llegir, ja que això també representa un passatemps per a algunes persones o pot afectar la vida diària.

Com triar les ulleres de lectura adequades?

Si esteu presentant símptomes com no veure les lletres de prop o objectes de lluny, heu d’acudir a les ulleres de lectura. L’ideal és que no s’adquireixin les ulleres de lectura a qualsevol costat, ja que normalment ofereixen lupes, el millor és que es comprin aquestes ulleres en una botiga especialitzada perquè ens graduïn el parell d’ulleres d’acord amb la necessitat de cada ull.

La comoditat és un altre punt fonamental a considerar, perquè lús de les ulleres per llegir pot ser prolongat. Segurament s’hi estarà moltes hores posades ja sigui a la llar oa la feina, o fins i tot totes dues. Si són molt grans o molt petites poden resultar una veritable molèstia, per tant es fabriquen de diferents colors i models.

No serveixen les ulleres de farmàcia?

Aquest tipus d’ulleres de lectura es poden comprar en cas d’una emergència, és a dir, mentre es compren les adequades i fabricades de manera personalitzada, les ulleres de lectura que s’ofereixen en aquests establiments normalment tenen una graduació estàndard a ambdós lents, i moltes vegades això no coincideix amb la graduació que cal.

El glaucoma: la primera causa de pèrdua visual irreversible

A nivell mundial, el glaucoma és la primera causa de pèrdua visual irreversible. Es tracta d’un conjunt de malalties que generen dany progressiu del nervi òptic. Aquesta malaltia crònica és causada per la mort primerenca de les cèl·lules ganglionars de la retina.

Què és el glaucoma?

El glaucoma produeix la reducció del camp visual del pacient. Una de les principals causes que deriven en aquesta malaltia és la hipertensió ocular. No obstant això, encara que algunes persones pateixen de pressió intraocular elevada no arriben a desenvolupar glaucoma. En canvi, altres pacients amb valors regulars (inferiors als 21 mm Hg de pressió) poden desenvolupar la malaltia.

L’origen d’aquesta complexa malaltia visual és poc conegut. Es determina que la predisposició genètica és determinant en l’aparició de diversos tipus de glaucoma, com ara el primari d’angle obert (familiar), el congènit (que apareix en els primers mesos de vida) i el juvenil.

Almenys el 50% dels pacients amb glaucoma no sap que ha desenvolupat la malaltia, ja que no solen patir símptomes com dolor o disminució brusca de la capacitat visual. Generalment, es tracta d’una anomalia silenciosa. A continuació, enumerem quins són els símptomes que poguessin manifestar-se en alguns pacients:

  • Pèrdua de la visió lateral o central de el camp visual
  • Enrogiment dels ulls
  • Visió borrosa

En alguns casos també poden manifestar centelleigs al voltant de les llums, nàusees, vòmits i fins i tot dolor intens als ulls.

L’única manera de prevenir el glaucoma és el diagnòstic primerenc de la malaltia. Només així és possible tractar-la per reduir la seva evolució. Es recomana anar a revisió oftalmològica cada dos anys al complir els 40 anys d’edat, ja que és en aquesta etapa que inicia el procés degeneratiu de l’ull.

La degeneració macular associada a l’edat

La Degeneració Macular Associada a l’Edat, coneguda com DMAE, és una malaltia ocular degenerativa que produeix visió central borrosa. És una de les principals causes de pèrdua visual irreversible en persones majors als 50 anys d’edat. Aquesta malaltia afecta la màcula (àrea central de la retina), la qual cosa perjudica la visió central i la fixació de les imatges.

Què és la DMAE?

Entre els tipus de degeneració macular associada a l’edat que existeixen estan la DMAE seca o atròfica i la DMAE humida o exsudativa. La primera és la més freqüent, es caracteritza perquè el progrés de la malaltia és lent i la pèrdua visual pot portar dècades. Pot no presentar símptomes. No posseeix un tractament específic i s’indiquen aportacions vitamínics per alentir el desenvolupament de la malaltia.

Per la seva banda, la DMAE humida, és molt agressiva i menys freqüent. Es caracteritza per la pèrdua de visió central en poques setmanes o mesos. Tendeix a desenvolupar una membrana neovascular sota les capes profundes de la retina. Pot presentar sagnat. Hi ha alguns medicaments indicats per frenar la seva evolució, els quals són administrats mitjançant injeccions intraoculars.

Alguns símptomes comuns de la DMAE són la percepció distorsionada de les imatges (metamorfopsia), presència d’una taca negra al camp visual, alteracions en la percepció de la grandària dels objectes i dificultat per distingir colors i per determinar distàncies.

Es recomana l’assistència oftalmològica periòdica que permeti tractar la DMAE a temps per retardar la pèrdua de la visió i fins i tot, millorar la capacitat visual. Alguns dels factors de risc més comuns són de caràcter hereditari, a més de l’obesitat, el consum de tabac, la presència de malalties cardiovasculars i la radiació solar.

Audiòfons: tot el que has de saber sobre el seu funcionament

Els audiòfons constitueixen una de les solucions més eficaces per combatre els problemes de sordesa o hipoacúsia. En altres paraules, aquests elements resulten ideals per a enfrontar les deficiències auditives, tenir una millor experiència sonora i qualitat de vida.

Com funcionen els audiòfons?

Els audiòfons no són un simple amplificador, sinó que són equips altament sofisticats, que s’encarreguen d’amplificar el so i proporcionar una major experiència de comunicació a l’usuari.

A més, aquests també estimulen l’oïda, amb el propòsit d’evitar que els problemes auditius empitjorin i que es posi en risc la comprensió de la parla. A continuació, t’expliquem a detall com és el procés de funcionament dels audiòfons:

  • El micròfon rep el so
  • El so és analitzat pel xip processador
  • En l’oïda interna els sons són transformats en impulsos elèctrics
  • El so processat és enviat a l’amplificador, per després passar a l’altaveu
  • El cervell rep els impulsos elèctrics i posteriorment els processa

A més de l’anterior, també trobem que des de l’altaveu es transmet el so a l’oïda interna a través d’un mecanisme disposat per a tal fi. Podent tractar-se del tub del motlle auditiu, situat en el conducte auditiu, o d’un cable que condueix a un auricular disposat a l’oïda

Com veiem, els audiòfons són capaços de discriminar els sorolls, la qual cosa permet que la persona percebi la millor qualitat de so. Constituint, la solució més comuna i idònia per a les persones que han perdut la capacitat auditiva per l’avançada edat o que pateixen anomalies de l’audició.

Defectes visuals més comuns: Miopia, Hipermetropia, Astigmatisme, Presbícia

Els defectes visuals més comuns són els errors de refracció, la causa pot ser la longitud del globus ocular, l’alteració de la forma de la còrnia o l’envelliment del cristal·lí. Aquests defectes són coneguts com miopia, hipermetropia, astigmatisme i presbícia.

Quins són els defectes visuals més comuns?

Els errors de refracció són molt comuns i es caracteritzen per la incapacitat de l’ull per enfocar les imatges. A continuació, et presentem detalladament de què es tracta cadascun d’aquests defectes visuals:

Miopia

Produeix visió borrosa llunyana, pel fet que les imatges s’enfoquen per davant de la retina i no sobre aquesta. Apareix en la infància i es desenvolupa aproximadament fins als 20 anys d’edat. Pot produir-se per l’allargament de l’globus ocular o per la curvatura perllongada de la còrnia.

Hipermetropia

Produeix visió borrosa de prop, pel fet que les imatges s’enfoquen darrere de la retina. És un defecte que avança en la infància i tendeix a corregir-se a mesura que es desenvolupa l’ull. No obstant això, pot romandre de per vida. Pot derivar en altres malalties com l’estrabisme (desviació dels ulls) i l’ambliopia (ull gandul).

Presbícia o vista cansada

Tendeix a aparèixer a partir dels 45 anys d’edat i és la incapacitat per enfocar de prop amb nitidesa. Es produeix per la pèrdua d’elasticitat de l’cristal·lí, producte de l’envelliment de l’òrgan visual.

Astigmatisme

Provoca visió borrosa i distorsionada, tant propera com llunyana. Les imatges s’enfoquen sobre la retina de manera distorsionada. Tendeix a aparèixer associat a la miopia i hipermetropia. Aquest defecte pot ser hereditari o derivar-se per causa d’un traumatisme, malaltia o cirurgia. Pot provocar mals de cap i oculars, així com marejos.

Depenent de l’error de refracció, aquests defectes visuals poden ser corregits amb l’ús d’ulleres, lents de contacte o cirurgia refractiva. A causa de que no és possible prevenir-los, es recomana acudir a revisions oculars constants per detectar-los a temps.

Lents de contacte: Una opció que cada cop es fa servir més

Si ets de les persones que necessita utilitzar ulleres, però vols alternar o prescindir del seu ús, les lents de contacte són l’opció que busques. Al tractar-se de la visió, un dels sentits més primordials en l’ésser humà, és important que triïs la màxima qualitat. El que realment importa és seleccionar el més adequat, el que s’ajusta millor a les necessitats visuals de cada persona i a les seves motivacions (fer esport, anar a la feina, ocasions especials…).

La clau perquè les lents de contacte resultin còmodes i pràctiques i no causin molèsties és UNA BONA ADAPTACIÓ i un ús correcte, seguint mesures bàsiques de conservació i d’higiene que permetin mantenir-les en perfecte estat.

Perquè anar a Òptica Closa Fusté?

A Òptica Closa Fusté, trobaràs una gran varietat de lents que s’adaptin als teus requeriments visuals.

Les lents de contacte més habituals que podem trobar son:

Lents toves d’ús diari: Són ideals per a ser usades durant diverses hores o de forma ocasional. Aquestes, es fabriquen per a ús diari i es rebutgen a la fi de el dia.

Lents toves d’ús quinzenal i mensual: Poden ser utilitzades durant quinze dies i un mes, respectivament. Han de ser netejades rigorosament cada dia amb una solució compatible. Són més econòmiques que les lents de contacte diàries.

Lents toves d’ús mensual i diari multifocals: La vista cansada es produeix majorment a la població de més de 40 anys, el que provoca la disminució i la capacitat d’enfocar objectes propers. Les lents multifocals s’han dissenyat per corregir la presbícia, això fa que millori la visió de prop i de lluny. Podem trobar-les d’us diari i d’us mensual.